Agustí Rius i Borrell
"Els desencerts del Govern, confiat a la imperícia i petulància d'En Godoy, posà l'Espanya en mans de Bonaparte, el gran conqueridor del segle XIX; però el poble espanyol, contestant al crit de dolor que féu el de Madrid el dia 2 de maig de 1808, protestà, i, encara que confiant solament en les seves escasses forces i curts recursos, no volgué doblegar-se mai més davant les armes franceses que havien subjugat tota l'Europa. La resistència era de dèbils, però fou tossut i acabà per tirar a terra el colós. Sabadell, com Terrassa i com tots els pobles de Catalunya, aixecà sometents amb l'objecte d'hostilitzar i no donar punt de repòs a l'enemic. Llavors cada home, i cada dona quan venia el cas, era un soldat, i es formava un exèrcit invisible, tan temible que se'l sentia per totes parts i no se'l veia en cap." (p. 114)